L’Eva Fernández Pareja, de 24 anys, és titulada en el doble grau en Nutrició Humana i Dietètica i en Fisioteràpia que ofereix la Universitat de Lleida al Campus d’Igualada. Fa uns mesos va rebre el Premi al Millor TFG de Nutrició Humana i Dietètica del Col·legi de Dietistes i Nutricionistes de Catalunya (CODINUCAT) pel seu treball “Guía alimentaria para población infantil con fibrosis quística”. L’hem entrevistat per saber què ha representat aquest reconeixement, com ha estat el seu pas pel campus i quines sortides laborals li ha donat la doble titulació.

• Què et va motivar a estudiar el doble grau en Nutrició Humana i Dietètica i en Fisioteràpia?

Des de sempre m’havia agradat la nutrició i quan vaig descobrir el doble grau amb fisioteràpia em vaig decidir, però en cap cas m’imaginava a quins nivells es podia aprofundir des dels dos vessants.

• Per què vas escollir el Campus d’Igualada?

Perquè era l’únic campus on s’oferia la doble titulació.

• Has viscut a Igualada durant aquest temps?

Jo vaig néixer a Vilanova i la Geltrú. En començar el doble grau vaig venir a Igualada i vaig compartir pis fins a cinquè de carrera, que vaig haver de tornar a casa. Durant els dos primers mesos del curs anava i tornava, i la resta em movia segons les pràctiques.

• Explica’ns com ha estat la teva experiència al campus.

És un campus molt familiar perquè som relativament pocs alumnes i ràpidament fas pinya i, si no, tothom se suma als sopars i festes que s’organitzen. La primera promoció del doble grau vam passar pels tres edificis: Pla de la Massa, 4DHealth -on darrerament es feien classes pràctiques i simulacions amb actrius- i La Teneria. La metodologia és teoricopràctica: pel que fa a fisioteràpia, des del primer dia estàs sobre una llitera. En l’àmbit de la nutrició també es treballa molt al laboratori, però condensat en setmanes concretes. Vam gaudir molt dels viatges a Lleida per realitzar les pràctiques de laboratori de nutrició i de dissecció de fisioteràpia, cap de la promoció s’oblidarà d’aquelles setmanes.

• T’has seguit formant un cop titulada?

Sí, vaig fer cursos sobre l’abordatge de la desnutrició, l’exercici físic terapèutic, la fisioteràpia respiratòria i el diagnòstic i raonament clínic. I el curs vinent realitzaré el màster en Fisioteràpia del Tòrax.

•  A finals de l’any passat vas rebre el Premi al Millor TFG del Col·legi de Dietistes i Nutricionistes de Catalunya. Què va suposar un reconeixement així?

Va suposar donar-li sentit a tot l’esforç de l’últim any, que va ser dur per a totes.

• T’ha obert portes laborals aquest premi?

Malauradament, la situació de la nutrició és molt complexa i només m’ha obert portes a nivell personal, pel contacte amb altres nutricionistes a qui interessa el tema.

•  Què et va inspirar a centrar-te en l’alimentació de la població infantil amb fibrosi quística (FQ)?

El meu TFG consistia en una revisió sistemàtica de les pautes d’alimentació en població de 0 a 18 anys amb FQ i una guia alimentària pràctica. Des de sempre m’havia agradat el sistema respiratori i volia estudiar una patologia que pogués abordar des de la fisioteràpia i la nutrició; per això vaig escollir la FQ. Aquesta malaltia és molt complexa perquè afecta els canals de clor i sodi generant un augment de la densitat de les secrecions en molts sistemes, que malmet l’estat nutricional i el creixement dels infants. La nutrició pot pal·liar aquestes afectacions.

• Quins problemes té la societat d’ara relacionats amb la nutrició/dietètica i la fisioteràpia?

La societat té dues problemàtiques claus en relació a la nutrició i a la fisioteràpia: tenir 0,1 fisios per cada 1.000 habitants i 0 dietistes-nutricionistes per comunitat autònoma. Espanya és l’únic país de la UE que no compta amb la presència de dietistes-nutricionistes a la Seguretat Social en la majoria de comunitats autònomes. No tenir professionals qualificats al sistema de salut públic i sense especialitats oficials genera un empitjorament de la qualitat de vida de la ciutadania -i una despesa econòmica a l’estat-.

• On estàs treballant actualment?

Com a fisioterapeuta amb persones dependents.

• Té bones sortides professionals aquest doble grau?

En l'àmbit públic és complicat trobar feina perquè no estem inclosos dins el sistema de salut i, concretament en nutrició, l’alternativa més òptima és treballar per compte propi.

• Què aconsellaries als estudiants que en pocs dies han de preinscriure’s a la universitat?

Les dues professions són precioses i tenen especialitats que ni s’imaginen ara mateix, però són vocacions que comporten molta feina i esforç per demostrar constantment el valor de la professió.

Text: Lidera Comunicació